La Reina Mora

LA REINA MORA 

1 COMEMCEM

A diferents llocs del mon en podem trobar a diferentes hores, dies y fins y tot diferents anys!!!. Es extrany pensar-ho, no? 

El calendari que fem servir s’anomena Calendari gregorià. I te varies caracteristiques a diferencia de la msulmana, per exemple:

Té 365 dies (366 en anys de traspàs).

Es basa en el moviment del Sol 

Comença l’1 de gener.

                                                                (Calendari gregorià)

I sabies que és el més utilitzat al món !! perquè jo no fins ara jajjahaj.

Veus aquesta imatge? si es no mírala, bueno, totes aquestes vanderes que veus són les que utilitzen el nostre calendari, son moltes,no?

Ara el calendari musulmà:

El seu nom és calendari de l’Hègira o calendari Hijri. Aquest nom prové de la Hègira, que va ser la migració del profeta Mahoma l’any 622, i marca l’inici d’aquest calendari.

Aquestes són les diferents caracteristiques:

Es basa en els cicles de la Lluna 

Té 354 dies (més curt que el gregorià)

Els mesos comencen amb la lluna nova visible

 

Buenoooo, jo crec que si que estimen la lluna jajaj.

Per veure una curiositat que tenía, es que dia es avui allà. Avui es Divendres 01/05/2026 en canvi allá es 12 de Shawwal de 1447 (Hijri) però... Cal recordar que pot variar lleugerament segons l’observació de la lluna!

 Tots aquestos utilitzen aquell calendari:

2 VISIGOTS

Així es cesc, m'he empassat tota la historia però ho he trobat jejeje. Avans ho havia fet malament perque havia agafat a un tio que tambe tenia un carrer aqui a Tarragona pero no no era ell jejeje.

Bueno respecte a la imatge t' he subrallat en groc el nom HERMENEGILD 

Guapo eh, pues aquest home important que va ser a Tarragona, i tant que si, fins i tot té un carrrer. Ja m'agradaria a mí tenir un carrer amb meu nom, qui no.

aquí esta , pos aquest home tindrá el seu nom aqui per algo , no? aquesta es la seva història ....

Aquesta imatge es el treball de canva que vaig fer.

 Si ho has llegit el seu pare, Leovigild, seguia l’arrianisme.

Les diferencies:

Arrianisme: Jesús no és igual a Déu Pare.

 Catolicisme: Jesús és igual a Déu Pare.

També li he dit al Chati que em faci una imatge amb un mapa on indiqués on hi ha carrers amb el seu nom, i per el es veu si que és famós.

3 AL·ANDALUS

Una gran curiositat es saber perque els musulmans tenen de simbol una mitja lluna, en canvi aqui es es la creu com per exemple les ambulancies, la creu roja etc.. i allá la mitja lluna vermella (en árabe: الهلال الأحمر, al-Hilāl al-Aḥmar).

                    Totes aquestes banderes son les que tenen una lluna en la seva bandera:

                                                            ( sin comentaris els grafics)

Clarament tindrá una historia la mitja lluna però no es una historia es una llegenda i es aquesta:

La llegenda més coneguda diu que, durant una gran batalla a Constantinoble (l’actual Istanbul), els soldats de l’Imperi Otomà van veure una lluna creixent molt brillant al cel nocturn.

En aquell moment, la llum de la lluna es va reflectir en l’aigua o en la sang del camp de batalla, i va aparèixer la imatge d’una mitja lluna amb una estrella.

Els soldats van creure que era un senyal diví que els donava protecció i els anunciava la victòria. Per això, van començar a utilitzar la mitja lluna com a símbol del seu imperi, i després es va estendre a molts països.

Però sabies que en diferents països tenen diferentes llegendes com:

Argelia        

La mitja lluna simbolitza la guia i la protecció durant la nit. En llocs com el desert, la gent depenia de la lluna per orientar-se quan viatjava, perquè no hi havia llum ni punts de referència.

Per això, amb el temps, la lluna creixent es va convertir en un símbol de llum en la foscor, de protecció i de camí segur. Aquesta idea es va relacionar més tard amb la cultura islàmica i alguns països la van incorporar a les seves banderes.

- però cal recodar que només es una llegenda.

4 FILOSOFIA

El rei que es creia una vaca

Imagina’t despertar un dia i decidir que ja no ets una persona… sinó una vaca. Doncs això és exactament el que li passa al El rei que es creia una vaca.

Aquest rei, de cop, comença a caminar a quatre potes, menjar herba i comportar-se com una vaca normal. Mentrestant, tota la gent del castell està flipant perquè clar… no és gaire normal veure un rei fent “muuu” pels passadissos. 

Bueno no ho compararem amb el avui, mira nomes que ara es diu Therian. Mira es creu vaca ell tambè

El curiós és que ningú podia convèncer el rei que NO era una vaca. Els metges i savis li deien:

“Majestat, vostè és una persona.”

Però el rei continuava amb el seu “muuu ”.

Al final, una persona molt intel·ligent va tenir una idea diferent: en lloc de discutir amb ell, va intentar entendre’l. Va començar a actuar també com una vaca i, a poc a poc, el rei va tornar a comportar-se normal.

I sí, sona bastant random, però aquest conte té una idea important darrere.

Bueno he fet una pedazo de papiroflexia de una vaca que m'ha costat la vida pero bueno jajja.

Sembla una vaca endemoniada y un jugador de futbol jajaj.

5 ECONOMIA

                                                                    Abraham Cresques:

Aquest és un dels mapes que va fer. En aquella època no existia el GPS, així que aquests mapes ajudaven molt als navegants.

Qui es?

Abraham Cresques va ser un cartògraf, astrònom i mestre de brúixoles jueu nascut a Mallorca cap a l’any 1325. És una de les figures més importants de l’anomenada Escola Cartogràfica Mallorquina, un grup d’experts medievals que va crear alguns dels mapes més avançats d’Europa.

Aqueta es una imatge de Mallorca fin a Tarragona o del reves com vulguis.

Sabies que si va ser famos per la seva obra més famosa és l’Atles Català, elaborat cap al 1375 juntament amb el seu fill Jafudà Cresques. Aquest atles no era només un mapa: combinava geografia, astronomia, rutes comercials i informació sobre pobles i regnes llunyans. En aquella època era una eina molt valuosa per als navegants i comerciant

Relació amb l’economia

Els mapes d’Abraham Cresques van ajudar molt al comerç marítim. Els comerciants podien viatjar més segurs pel Mediterrani i vendre productes a diferents ciutats i països.

Gràcies a aquests mapes, els viatges eren més fàcils i hi havia més intercanvi de productes. Això va ajudar a millorar l’economia de l’època.

Per acabar, jo crec que Abraham Cresques va ser com el “noi del Google Maps” de l’edat mitjana.

Avui en dia, si ens perdem, obrim el mòbil i ja està. Però abans els navegants necessitaven mapes com els seus per no acabar perduts pel mig del mar.

De fet, jo sense Google Maps ja em perdo anant a algun lloc, així que imagino que viatjar en vaixell a l’edat mitjana havia de ser bastant complicat. Per això els seus mapes van ser tan importants per al comerç i per a l’economia.

6 SOCIETAT

La societat de l’edat mitjana estava organitzada com una piràmide social, on cada grup tenia un paper diferent i no tothom tenia els mateixos drets.

Com estava organitzada?

La piràmide es divideix en 3 grans grups:

El rei (a dalt de tot)

El rei era qui tenia el poder, però a vegades no ho controlava tot directament.

 Nobles i clergat

Aquí hi havia:

Nobles (cavallers, senyors feudals)

Església (bisbes, monjos)

Eren els que tenien més privilegis després del rei i vivien bastant bé.

Pagesos i artesans (la base)

Era el grup més gran de la societat.

Pagesos treballaven al camp

Artesans feien productes

Pagaven impostos i treballaven molt 

Com era la piràmide?

Era literalment una piràmide perquè:

A dalt hi havia molt poca gent (rei i nobles)

A baix hi havia la majoria de la població (pagesos)

Això mostra que no hi havia igualtat social.

He buscat per comparar la piràmide de abans i la de avui en dia:

Abans la societat era com una piràmide molt rígida: si naixies pagès, gairebé sempre mories pagès. 

 Avui en dia la societat és més flexible i pots canviar la teva situació.

7 CULTURA

En algunes danses i figures apareixen personatges que representen la cultura musulmana medieval, quan part de la Península Ibèrica formava part d’al-Àndalus.

Això es fa amb figures, vestits i coreografies tradicionals, no per fer burla, sinó per recordar la història.

ELS GEGANTS MOROS:

Què representen els Gegants moros? 

Els gegants anomenats “moros” representen la part de la història medieval de la Península Ibèrica, quan hi havia una convivència i també conflictes entre:

Cristians i Musulmans (al-Àndalus)

Aquests personatges no són reals, sinó una representació simbòlica d’aquella època.

8 ART

9 CATALUNYA